Bona participació a la Calçotada Popular

El bon temps va acompanyar dissabte passat durant la segona activitat de l’any organitzada per les FAN , la Calçotada Popular, amb una bona assistència de veïns, que van quedar molt contents per la jornada. A més dels calçots, durant la jornada de dissabte també repartirem brotxetes de verdures i embotit.

Iniciatives com aquesta alimenten les relacions entre el veïnat, i pretenen afavorir el comerç i l’horta local, ja que tots els calçots cuinats durant la Calçotada Popular van ser comprats al comerç de Nules, i provinents de la nostra terra. Des de les FAN volem agrair molt la participació de la gent, així com també de tot el voluntariat que fa possible l’èxit de cadascun dels actes que programem, i que ens encoratja a continuar organitzant més activitats durant tot l'any, especialment durant la setmana de Festes de Sant Bartomeu.

V FAN

Ja s'han acabat les V FAN, i volem agraïr a tothom que ha fet possible açò tant a la gent que ha vingut als actes, com als grups i artistes que han col·laborat desinteresadament per fer possible, que poc a poc obrim una escletxa amb les festes patronals de Nules. 

Ha sigut una setmana molt completa amb actes casi tots els dies, començant per l'actuació de capoeira a càrrec de Furia de Zumbí, que ens van oferir un bon espectacle, després el dilluns vam continuar amb la nit de "variotets" amb la Picor de la Plana, que vam disfrutar d'un espectacle que va fer vindre a la gent més major, Després el dimarts vam fer la presentació del Grup Eco Plana Baixa, que ens van demostrar que existeixen alternatives a la producció agrícola tradicional i que podem escapar del monocultiu extensiu i aconseguir conreus amb molta qualitat i al mateix temps mantenir l'equilibri amb el medi, la nit va continuar amb la nit de rock. El dimecres vam gaudir d'un bon esmorzar i un concurs de guinyot i per la nit vam fer una festa petarda prou memorable. El dijous vam gaudir del correbars, una iniciativa diferent on vam gaudir de diverses tapes molt bones totes amb acompanyament musical. I divendres va ser la festa grossa amb el festival fan rock on vam gaudir de l'actuació de grans grups com Diatreze amb el seu Punk, O el punk ska de Enjake, Tirant lo Rock ens van oferir el seu rock cantat amb valencià i amb veu femenina, una de les apostes més novedoses del panorama musical castellonenc i finalment van tocar el grup de Nules Zahúrda, músics experimentats que ens van fer gaudir d'un rock & roll molt bó. Finalment el dissabte vam acabar amb la I Mostra de Curtmetratges Independents de Nules i per la nit el Dj Albert ens va deleitar amb una sessió de música electronica molt bona amb el drum & bass com a fil conductor.

Molt bones festes i a continuar les lluites!

Finalitzen les IV FAN amb una recollida de fem dels Quatre Camins.

Ja han finalitzat les IV FAN (Festes Alternatives de Nules), amb una activitat-protesta reclamant la recuperació d'aquells espais que s'estan perdent i que tant hem freqüentat en la nostra joventut, com és el cas dels Quatre Camins, on fa anys solien anar families a passar la vesprada, o quedavem quan èrem xiquets després de l'escola per anar allí a jugar. Ara és impossible, no tan sols per la deixadessa de la gent que governa l'Ajuntament de Nules en aquest emblemàtic paratge del nostre poble, sinó també perquè entre el fem hi podem trobar tota classe d'objectes perillosos per als més menuts, com per exemple vidres. A més, bona part de les taules es troben en molt males condicions, algunes d'elles trencades. L'activitat que finalitzava les FAN de l'any 2012 anava adreçada a reclamar els espais per al poble, recuperar-los. Per això, hem programat diverses activitats durant la vesprada del dissabte, com un berenar popular per a tots els veïns, un tast de begudes de la terra, jocs tradicionals, exhibició de dolçaina, i un debat sobre els espais de trobada per als més joves de Nules (han d'eixir fora del poble per a poder divertir-se o anar al cinema). Per finalitzar les FAN 2012 hem fet una recollida simbòlica de bona part del fem que hi havia en el paratge històric dels Quatre Camins, deixant un poc més habilitat aquest espai per a tots els veïns de Nules. Esperem que a partir d'ara siguen els que governen el nostre Ajuntament els que s'impliquen molt més en la conservació d'aquests paratges tan importants, com també l'adequació i recuperació dels búnquers locals.

Des de les FAN volem agraïr a tota la gent que ha fet possible aquesta quarta edició, sense l'ajuda de cada un d'ells no hauria estat possible. Estem molt contents per la participació i recolzament de la gent aquest any, ens fa encoratjar-nos molt més a continuar pel mateix camí. Convidem a tots els nulers i nuleres a participar de les FAN en futures edicions, i l'any que ve ja serà la V. Les FAN les fem entre totes i tots!

http://www.laplanaaldia.com/nules/noticias/70952/les-festes-alternatives-de-nules-finalitzen-amb-una-recollida-de-fem-al-paratge-de-quatre-camins

 

  

  

 

 

Inici de les FAN 2012 amb el taller de Mindfulness

Amb el taller de relaxació, Mindfulness, a càrrec de Raquel Paradís, hem donat inici a les FAN 2012.

Festes alternatives i populars a debat

 

Fa temps que tenia en ment escriure un article d’opinió sobre aquest tema, ja que és un fenomen social prou interessant, que almenys en la Plana ha fet que la gent és mobilitze per crear un model d’oci un poc diferent al que ens tenen acostumat la majoria d’ajuntaments dels nostres pobles, que majoritàriament son bous al carrer, processons i orquestres/discomòbils. Si fem un xicotet repàs històric a aquest moviment anomenat festes alternatives a les nostres contrades, veiem que un dels pioners en fer-les han sigut les FAB(Festes Alternatives als Bous-Borriol), que tal com indica el seu nom pretenien ser unes festes amb una reivindicació animalista, encara que darrere hi haguen moltes altres coses com realitzar passes de video, xarrades, batukades, malabars, concerts de música reivindicativa,etc. Veiem com els nostres veïns del nord, ja feia temps que feien festes alternatives i amb un caràcter ideològic molt marcat i sempre en la funció de treure diners per als diferents moviments socials.

Concretant un poc més veiem com fa un anys van seguir aquest camí Castelló, veiem que el model seguit és més el de les festes alternatives al servei dels moviments socials, de fer la iniciativa va nàixer del Casal Popular de Castelló a partir del 2009, encara que no es tractava sols de fer actes per autogestionar a aquest col·lectiu, sinó que d’alguna manera intentava arreplegar tots els actes alternatius que havien fet i segueixen fent moltes colles de Castelló, però centralitzant tots aquests actes en un sol cartell. Després de que des de Castelló s’encenguera la flama van continuar altres pobles com Borriana, Almassora, Betxí, el Grau, Almenara i Nules. En aquest context es va arribar a crear una coordinadora de festes alternatives de la Plana, perquè pareixia que la embranzida aniria en augment, però desgraciadament la majoria de pobles, no han pogut continuar fent festes alternatives. Si ens posem a analitzar el perquè de que moltes festes s’hajen deixat de fer o no tinguen uns cartells tan atractius bàsicament és perquè ha hagut un posició prohibitiva i censuradora per part dels ajuntaments de la nostra comarca, majoritàriament governats pel PP, encara que no m’agradaria que siga pres com un dels símptomes del fracàs de les festes. És veritat que molts pobles han iniciat una ofensiva per tallar-nos les ales i molts ho han aconseguit, de moment, la tàctica que solen utilitzar és aplicar normatives de regulació d’espectacles, que normalment s’apliquen a les empreses d’oci, a associacions culturals.

El que hem referia és que hem d’entendre que no està clar que unes festes alternatives, que pareix que hajen de plantejar un model d’oci diferent, depengen del color polític de les institucions municipals, fet que ens condemna en caure en un bipartidisme i que siguem utilitzats com a esquer electoral de cara a la gent més jove. Això vol dir que realment no estàvem creant espais realment alternatius, sinó que simplement ens estàvem dedicant a confiar en el poder establert i a realitzar activitats, que ens quadraven. La mostra de tot açò és que ens apliquen lleis estúpides i no sabem com actuar, ens bloquegem.

Una vegada encetat el debat, que més m’interessa personalment, és que són per nosaltres les festes alternatives, i perquè dediquem esforços en muntar activitats lúdiques. En primer lloc el fet que ens vulguen prohibir les festes és un símptoma, ja que utilitzen les festes majors per tal d’alienar la població, és una manera de fer populisme i de demostrar que en realitat ells també són el poble, de fet es graciós vore com  en València Rita es cabreja perquè els moviments socials del cap i casal van a reivindicar en les mascletaés volen fer creure, que els manifestants estan contra les falles, els estant xafant la seua festa de manipulació i descontrol. Aleshores veiem que una de les funcions de fer unes festes alternatives és crear un espai de sociabilitat, on el poble s’expresse lluny del control de l’establishment, d’alguna manera crear un contrapoder a través de la festa.

Aimar Ballester Bruno, membre de les FAN

Ruta cultural

El dissabte 27 d’agost va tindre lloc la ruta cultural programada per la Corretjola dins la setmana de les festes patronals de Sant Bartomeu. Teresa Cercós i Vicent Casabó, grans coneixedors del llegat artístic del nostre poble, guiaren pels carrers de la vila una cinquantena de persones, que s’aplegaren puntuals a la plaça del Convent per iniciar la ruta. L’acte no només va satisfer els adults encuriosits pel patrimoni local, sinó que els més menuts també van aprendre un bon grapat de coses gràcies a unes activitats pensades especialment per a ells.

El Convent, doncs, va ser l’edifici escollit per donar el tret d’eixida a la ruta. Mentre els xiquets s’entretenien i aprenien pintant un retaule, els majors coneixien un poc més la història continguda en els murs d’un dels espais més emblemàtics de Nules. El carmelità fra Josep de la Concepció en va idear el conjunt, de manera que hi predomina l’estil auster propi d’aquest orde religiós. Inaugurat finalment el dia de sant Bartomeu del 1679, el Convent havia de conèixer encara sotragades tan punyents com la Guerra Civil, un capítol de la nostra Història recent que també es creuà en la sort de la resta d’edificis il·lustres nulers. Per desgràcia, el conjunt no ha arribat complet fins als nostres dies: l’especulació el mutilà i només mantenim l’església. Amb tot, la decoració del mur que tanca la plaça va fer valdre al conjunt la declaració de Monument Històric Artístic el 1981.

La segona parada del recorregut va ser la capella de la Sang. Va estar comunicada amb l’església del mateix nom fins a l’ocupació francesa, quan se’n feren dos edificis separats i els espais quedaren força malmesos. La rastrera de vicissituds que patí aquest conjunt és extensa. Però sempre hi hagueren nulers i nuleres que, sortosament, vetllaren per la riquesa cultural del poble. Fou el cas de persones com Amparo Montagut Palmer, Vicent el Forner i un llarg etcètera, que salvaren com pogueren els objectes valuosos del conjunt de la Sang abans que els atrapara la Guerra Civil. El paper de mossèn Trinitari també fou molt important, ja que va manar reconstruir la capella després que hi caiguera un llamp. Tanmateix, també se’l recorda per haver construït l’escala que puja a la sagristia de la capella. Aquesta fou una intervenció controvertida, per a la qual va caldre destruir una de les capelles amb esgrafiats.

La ruta continuà amb la capella de Sant Blai, antigament adossada a un centre d’atenció mèdica. Aquest és un dels espais de culte més antics del poble i també conté les restes més importants de l’antiga església major, com ara el crist jacent. Antigament, aquesta figura era articulada i el poble la utilitzava per fer la representació del misteri del davallament. El concili de Trento va prohibir aquesta teatralització sacra i el crist patí els canvis oportuns per mantindre’s jacent, tot i que l’orientació del cos revela encara la posició originària al visitant observador.

El Mercat posà punt final a la passejada cultural. L’arquitecte Costa el va dissenyar el 1934, en una època en què també s’estaven construint els grans mercats coberts de capitals com València o Barcelona. Tots els dimecres la gent de Nules tenim el privilegi de poder comprar en un edifici en què tots els elements –des de les parades fins a les reixes– són originals de l’època. Un autèntic tresor que hem de vigilar de ben a prop, ja que actualment està sotmès a un procés de rehabilitació. Com molt bé es va explicar durant la visita, rehabilitar no és el mateix que restaurar, i cal apostar per aquesta última opció si volem aconseguir la correcta supervivència del nostre patrimoni.

Des de la Corretjola i les FAN, donem les gràcies a Teresa i Vicent per la seua professionalitat i generositat. Per descomptat, també tenim paraules d’agraïment sincer per a tota la gent que va participar en la ruta, desafiant la calor estiuenca i, en alguns casos, la ressaca típica dels dies de festa major. El pròxim any esperem superar els entrebancs imposats des de l’Ajuntament i poder oferir una programació més àmplia dedicada, com sempre, a ciutadans inquiets i compromesos amb la cultura.