Ruta cultural

El dissabte 27 d’agost va tindre lloc la ruta cultural programada per la Corretjola dins la setmana de les festes patronals de Sant Bartomeu. Teresa Cercós i Vicent Casabó, grans coneixedors del llegat artístic del nostre poble, guiaren pels carrers de la vila una cinquantena de persones, que s’aplegaren puntuals a la plaça del Convent per iniciar la ruta. L’acte no només va satisfer els adults encuriosits pel patrimoni local, sinó que els més menuts també van aprendre un bon grapat de coses gràcies a unes activitats pensades especialment per a ells.

El Convent, doncs, va ser l’edifici escollit per donar el tret d’eixida a la ruta. Mentre els xiquets s’entretenien i aprenien pintant un retaule, els majors coneixien un poc més la història continguda en els murs d’un dels espais més emblemàtics de Nules. El carmelità fra Josep de la Concepció en va idear el conjunt, de manera que hi predomina l’estil auster propi d’aquest orde religiós. Inaugurat finalment el dia de sant Bartomeu del 1679, el Convent havia de conèixer encara sotragades tan punyents com la Guerra Civil, un capítol de la nostra Història recent que també es creuà en la sort de la resta d’edificis il·lustres nulers. Per desgràcia, el conjunt no ha arribat complet fins als nostres dies: l’especulació el mutilà i només mantenim l’església. Amb tot, la decoració del mur que tanca la plaça va fer valdre al conjunt la declaració de Monument Històric Artístic el 1981.

La segona parada del recorregut va ser la capella de la Sang. Va estar comunicada amb l’església del mateix nom fins a l’ocupació francesa, quan se’n feren dos edificis separats i els espais quedaren força malmesos. La rastrera de vicissituds que patí aquest conjunt és extensa. Però sempre hi hagueren nulers i nuleres que, sortosament, vetllaren per la riquesa cultural del poble. Fou el cas de persones com Amparo Montagut Palmer, Vicent el Forner i un llarg etcètera, que salvaren com pogueren els objectes valuosos del conjunt de la Sang abans que els atrapara la Guerra Civil. El paper de mossèn Trinitari també fou molt important, ja que va manar reconstruir la capella després que hi caiguera un llamp. Tanmateix, també se’l recorda per haver construït l’escala que puja a la sagristia de la capella. Aquesta fou una intervenció controvertida, per a la qual va caldre destruir una de les capelles amb esgrafiats.

La ruta continuà amb la capella de Sant Blai, antigament adossada a un centre d’atenció mèdica. Aquest és un dels espais de culte més antics del poble i també conté les restes més importants de l’antiga església major, com ara el crist jacent. Antigament, aquesta figura era articulada i el poble la utilitzava per fer la representació del misteri del davallament. El concili de Trento va prohibir aquesta teatralització sacra i el crist patí els canvis oportuns per mantindre’s jacent, tot i que l’orientació del cos revela encara la posició originària al visitant observador.

El Mercat posà punt final a la passejada cultural. L’arquitecte Costa el va dissenyar el 1934, en una època en què també s’estaven construint els grans mercats coberts de capitals com València o Barcelona. Tots els dimecres la gent de Nules tenim el privilegi de poder comprar en un edifici en què tots els elements –des de les parades fins a les reixes– són originals de l’època. Un autèntic tresor que hem de vigilar de ben a prop, ja que actualment està sotmès a un procés de rehabilitació. Com molt bé es va explicar durant la visita, rehabilitar no és el mateix que restaurar, i cal apostar per aquesta última opció si volem aconseguir la correcta supervivència del nostre patrimoni.

Des de la Corretjola i les FAN, donem les gràcies a Teresa i Vicent per la seua professionalitat i generositat. Per descomptat, també tenim paraules d’agraïment sincer per a tota la gent que va participar en la ruta, desafiant la calor estiuenca i, en alguns casos, la ressaca típica dels dies de festa major. El pròxim any esperem superar els entrebancs imposats des de l’Ajuntament i poder oferir una programació més àmplia dedicada, com sempre, a ciutadans inquiets i compromesos amb la cultura.